Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat (1443) arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència. El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània. Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia (segle XVI), el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma (unió de Brest-Litovsk, 1596). Se'ls uniren després els bisbes de Przemyśl (1694) i de L’viv (1700). A desgrat del decret d’Urbà VIII (1624), durant el segle XVII la major part de la noblesa i dels terratinents, educada en col·legis de jesuïtes, adoptà el ritu llatí. També el ritu bizantí dels rutens manllevà nombrosos usos al ritu romà. Després de la partició de Polònia (1795), una gran part dels rutens, llevat els de Galítsia, foren sotmesos a la sobirania de Rússia i a poc a poc foren suprimides llurs Esglésies i incorporades per la força a l’Església russa. Fins i tot després del decret de tolerància del catolicisme romà (1905), els catòlics rutens continuaren en la il·legalitat, i la majoria hagué de passar-se al ritu llatí o incorporar-se a l’Església ortodoxa. Per una altra banda, els rutens que passaren al domini d’Àustria, per resoldre els problemes sorgits arran de les seus de L’viv i de Przemyśl que es trobaven sota una altra jurisdicció política, constituïren L’viv arxidiòcesi (1807). Gaudiren d’una gran tolerància (segle XIX), bé que hagueren de sofrir emigracions a causa dels problemes polítics de l’Europa oriental. Lleó XIII fundà a Roma el Col·legi Rutè (1897), encarregat a monjos basilians rutens (fins el 1904). Aquests constituïren un puntal ferm de l’uniatisme i de la vida espiritual del poble rutè, sobretot la branca austera dels estudites (fundada vers el 1900). Una altra comunitat rutena (rutens dels Carpats) té des del 1771 una jurisdicció separada a causa de l’erecció per Climent XIV de l’eparquia de Mukačevo, dependent del primat d’Hongria. Fou creada per resoldre les disputes entre el metropolita rutè del N dels Carpats i la colònia de petits russos i de bielorussos establerta des del segle XIV al S dels Carpats i que amb la unió d’Hongria amb Roma (1625) entraren en comunió amb els catòlics.
Cristianisme