Incorporada a la província romana de Pannònia, a l’edat mitjana, constituí la part oriental del regne de Croàcia. Després de la dominació franca (812-818) fou envaïda pels magiars (909), fins que aconseguí la independència (925). S'hi refugiaren molts serbis quan es produí l’ocupació otomana (s XVI), de la qual foren alliberats pels Habsburg a la fi del s XVII. A partir del 1945 forma part de la República Federada de Croàcia, dins la República de Iugoslàvia. Alfons IV de Catalunya-Aragó hi fou reconegut sobirà i, en nomenar (1452) Ramon d’Hortafà successor del castellà de Croia, Bernat Vaquer, li donà el títol de virrei de Grècia, Albània i Eslavònia.