La representació gràfica dels escuts fou establerta (1638) pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta. N'hi ha de tres classes: metalls
(or i argent), colors
(gules, atzur, sable i sinople) i folres
(ermini, vair i llurs variants). Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable. Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall (l’argent) i el contraermini un color (el sable); altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat (representat gràficament per un ratllat de línies horitzontals i diagonals que van de la sinistra del cap a la destra de la punta), el canyellat, el sanguini, l' aurora
o celeste
, l' aigua
, el terra
, el cendrós
, el gris
, el bronze
, el marró
, etc. Al llarg del segle XIX fou molt emprat, impròpiament, l’esmalt dit natural.
m
Heràldica