esmèctic

| esmèctica

adj

Física

Dit de l’estat, juntament amb l’estat nemàtic, de l’estat mesomorf però més proper a l’estat cristal·lí que a l’estat líquid.

En l’estat esmèctic les molècules, que tenen una forma més allargada del que és normal, són situades en plans paral·lels i equidistants i poden lliscar per sobre d’ells. Això explica la fluïdesa i l’anisotropia pròpies d’aquest estat.