Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients; aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes. Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada. Hom també realitza esmenes químiques, dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids; i esmenes biològiques, a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos. En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats en les esmenes dels sòls. N'hi ha per a realitzar esmenes minerals per tal que el conreu no tingui cap carència nutricional produïda per l’eliminació progressiva dels minerals del sòl per part de les plantes; alguns afegeixen, de manera particular, sofre o calci i, en general, un gran nombre d’elements minerals. Hom fa reposar el sofre en els sòls perquè té la funció de disminuir la basicitat i facilitar la solubilització del fòsfor, alhora que allibera calci i altres elements. Hom reposa el calci a causa de les seves qualitats per a millorar les propietats físiques del sòl, atès que manté l’estat de floculació del complex argila-humus, amb la qual cosa evita la dispersió dels col·loides; també disminueix l’acidesa i estableix un pH adient per a la majoria dels conreus, de manera que intervé directament en l’assimilació d’altres macronutrients, ja que facilita l’absorció del fòsfor i fa més eficient l’aprofitament del potassi. Les esmenes de calci també milloren l’activitat biològica. Les esmenes biològiques tracten de restablir la flora microbiana autòctona, per tal que continuï la transformació de la matèria orgànica en el sòl —que és eliminada en els tractament de desinfecció de sòls—. Així, hom pot seleccionar la flora microbiana beneficiosa per a la producció agrícola. Hi ha esmenes que reposen àcids húmics i fúlvics i també matèria orgànica.
f
Agronomia