L’ofici d’espardenyer tenia una base rural: era practicat pels pagesos en temps de pluja i fred. Com a gremi urbà, els espardenyers eren units amb els corders (corder) a la majoria de les poblacions: Manresa (1618), Girona (1646), Martorell (1676), Vic (1749), Calaf (1774), Cardona (1778), etc. Àdhuc podien formar part de confraries més àmplies: a Montblanc, Igualada, Granollers, Tortosa. Només formaven un gremi separat en ciutats importants: a Lleida (1665), Vilafranca (1729), Reus (1804). A València eren units amb els esparters (ordinacions del 1455, el 1658 i el 1758); assoliren llur millor moment al s XVIII, i foren reorganitzats al XIX. A Barcelona se separaren dels corders (1656-65), i s’hi tornaren a unir, d’una manera definitiva, l’any 1763.
m
Història