Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia. L'esparreguera boscana (A. acutifolius), de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres; habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar. L'esparreguera fina (A. plomosus) és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats; fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós; és oriünda de l’Àfrica meridional. L'esparreguera de gat (A. albus), de 50 a 100 cm d’alt, és blanquinosa i té cladodis espinosos d’1 cm; és pròpia de les Illes Balears i d’algunes localitats del País Valencià, L'esparreguera de jardí (A. sprengeri), de tiges molt ramificades i aplanades, flors rosades i baies vermelles, és originària de l’Àfrica meridional i conreada en jardins. L'esparreguera marina (A. stipularis), de 30 a 60 cm d’alt, de color verd grisenc i de tiges llenyoses amb cladodis caducs de 2 a 3 cm, molt robusts i punxeguts, habita al litoral de les Balears, del País Valencià i del sud del Principat.
f
Botànica