La seva funció essencial és la de delimitar l’espai suficient perquè els gegants i la resta d’entremesos puguin ballar i exhibir-se. Es tracta d’una persona disfressada amb una màscara o capgròs, que li cobreix la cara, i amb un vestit estrafolari, i generalment armat d’algun element que utilitza per a aconseguir el seu objectiu, ja siguin unes xurriaques, un fuet o bé fins i tot una bufeta d’animal inflada.
Sobresurten per la seva singularitat els capgrossos esparriots Lligamosques d’Olot (Garrotxa) —ja documentat el 1809 i amb antecedents que es remunten al 1673—, Merma de Vic (Osona) i Berruga de Figueres (Alt Empordà). Tots ells actuen com a mestres de cerimònies de les respectives festes, i esdevenen guardadors de l’ordre festiu. En tant que personatges revestits d’autoritat festiva, tenen el vistiplau del poble per espantar i foragitar els badocs de davant dels gegants.