esparter

m
Història

Menestral que treballava l’espart.

Els gremis d’esparters eren molt importants al País Valencià. El gremi de València —amb primeres ordinacions datades del 1373— era unit amb el d’espardenyers (espardenyer); el 1863 es transformà en Societat Industrial i Filantròpica. Tenien fama els esparters d’Alacant (corders d’espart), Crevillent, Asp i Bétera. A Barcelona els esparters eren representats al Consell de Cent des del s. XV; formaven la confraria de Sant Bernardí de Siena, una corporació forta i activa amb mestres rics, que fruí de cohesió interna (fins el 1831 conservà la pràctica gremial del repartiment de la primera matèria); es regia per ordinacions del 1619. El 1835 el gremi formà noves ordinacions. La confraria ha perdurat fins al s. XX.