Hom el representa, generalment, especificant les amplituds (i, a vegades, les fases) de les components del so en funció de la freqüència. La descomposició de l’ona en les seves components és facilitada per l’anàlisi de Fourier. L’espectre és continu si el so es compon d’un seguit continu de freqüències, i és de ratlles si, atenent a la sensibilitat de l’instrument amb què hom fa l’anàlisi, es compon d’unes freqüències separades per intervals. Quan el so és produït per una sola font, com pot ésser, per exemple, una corda vibrant, el so és format per una superposició de sons, les freqüències dels quals són els harmònics (múltiples) d’una freqüència fonamental. El conjunt de totes les freqüències de l’espectre d’un so en determina el timbre, mentre que la freqüència fonamental en determina el to. Una barreja de sons de freqüències fonamentals arbitràries és anomenada soroll. Per a l’estudi d’un so qualsevol hom empra l'espectrògraf acústic i per a l’estudi del soroll produït en la parla hom empra el sonògraf.
m
Física