espectre d’una radiació electromagnètica

m
Física

Conjunt de les ones electromagnètiques monocromàtiques (és a dir, de longitud d’ona única i ben definida) que componen una radiació electromagnètica.

És compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l'espectre electromagnètic. Les característiques de l’espectre d’una radiació electromagnètica, emesa per un cos o que interacciona amb un cos, depenen de les característiques del cos o del fenomen que ha originat l’emissió, o de les característiques de la interacció amb el cos, respectivament. Segons el seu aspecte, l’espectre és continu, de ratlles o de bandes; segons l’origen de la radiació, l’espectre és nuclear, atòmic o molecular, electrònic, de vibració o de rotació; segons la propietat estudiada, l’espectre és d’emissió, d’absorció, de difusió, etc. L’estudi de la radiació electromagnètica és realitzat mitjançant un espectròmetre, en el qual la separació de la radiació composta en les seves components monocromàtiques és assolida per dispersió, difracció o interferència.