Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cel·la portamostres, un monocromador i un detector. A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cel·la pneumàtica de Golay o una cel·la piroelèctrica. Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè; en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o cèl·lules fotovoltaiques. El monocromador és un prisma o una xarxa de difracció; més rarament, un interferòmetre. L’òptica de l’instrument ha d’ésser transparent en la regió espectral estudiada: de vidre en el visible, de quars a l’ultraviolat i d’halurs alcalins o d’argent a l’infraroig. Els espectrofotòmetres de doble feix comparen directament la intensitat transmesa per la mostra, de la qual hom calcula l’absorbida (absorciometria), amb la transmesa pel dissolvent pur o per un patró, i solen anar acoblats a un aparell registrador que inscriu sobre paper el senyal del detector, o l’absorbància, en funció de la longitud d’ona.
m
Química
Física