Els àtoms que romanen a la flama en llur estat normal, sense ésser excitats tèrmicament, absorbeixen els fotons de la radiació de ressonància i són duts al primer nivell excitat. Com que, a la temperatura de les flames, és molt petita la fracció d’àtoms excitada tèrmicament a un estat d’energia superior en ΔE a la de l’estat normal (fracció donada per l’equació de Boltzmann, f = e-ΔE/RT, R essent la constant dels gasos i T la temperatura), la tècnica d’absorció atòmica és intrínsecament més sensible que les tècniques basades en l’emissió dels àtoms excitats, com l’espectrometria d’emissió i la fotometria de flama. Una exigència de l’espectrometria d’absorció atòmica és el rigorós monocromatisme de la radiació d’excitació, la qual és aconseguida emprant com a focus un tub de càtode buit. El càtode és recobert interiorment d’una pel·lícula de l’element que hom vol determinar, i el voltatge aplicat en vaporitza i n'excita els àtoms, que emeten aleshores radiació, de la qual és aïllada la línia de ressonància per un monocromador. El detector ha d’ésser, però, molt sensible, com és ara un tub fotomultiplicador. Els resultats són reproduïbles si hom regula rígidament les dimensions de la flama, les condicions de la combustió i el mètode d’aspiració de la solució problema vers el corrent gasós. La flama sol ésser d’acetilè, de propà o d’hidrogen cremant en aire, bé que per a l’anàlisi d’elements que per oxidació donen òxids refractaris no excitables cal emprar flames d’acetilè en monòxid de dinitrogen (òxid nitrós). El procediment és molt selectiu, força lliure d’interferències i d’una gran sensibilitat.
f
Química