esperit

m

Lingüística i sociolingüística

En grec, signe gràfic que, col·locat damunt una vocal inicial (si la vocal és majúscula hi és anteposat i si hi ha diftong és col·locat damunt la segona vocal) o una ρ també inicial, indica si aquesta vocal, el diftong o la ρ han d’ésser aspirats o no.

L’aspiració és indicada amb l’esperit aspre (῾) i la seva manca amb l’esperit suau (᾿). Quan hi ha ρ geminada a l’interior d’una paraula, sol haver-hi esperit aspre damunt la segona ρ. L’esperit aspre és transcrit normalment amb una h.