Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona). Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa. Aquesta obra, pensada segurament per a no iniciats en teologia, és escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i amb habilitat per tal de mantenir l’interès del lector. Formalment i també en diversos aspectes de metedologia ascètica reflecteix la influència de Llull i, sobretot amb el seu Psaltiri d’Amor, s’inscriu dins el moviment cinccentista de la devotio moderna. Reeditat una sola vegada en català (1529), obtingué fora del país una difusió remarcable.