Desenvoluparen llur activitat a Sarral (Conca de Barberà), del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines. El més antic conegut és Isidre Espinalt, que contractà l’altar major de la seu de Tortosa (1530), però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf. Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera (Sarral ? — 1737), que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei. Un fill seu, Isidre Espinalt (Sarral ? — 1741), també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt (Sarral ? — 1800), autor d’un retaule per a l’ermita dels Sants Metges a Sarral, entre altres obres; el 1774 col·laborà amb Francesc Bonifaç en el retaule major de la mateixa vila; acabà el de l’Espluga de Francolí i feu el de Sant Antoni de Pàdua a Constantí. La dinastia s’extingí amb un darrer Isidre Espinalt (actiu a la primera meitat del segle XIX).