Segons el seu principi d’actuació l’espoleta pot ésser de percussió
, quan produeix el seu efecte en topar amb un obstacle, o de temps
, quan fa esclatar el projectil en un punt determinat de la seva trajectòria o una càrrega fixa, en el moment previst, sense necessitat d’intervenció de cap força externa a l’artefacte, per mitjà d’un mecanisme graduable que funciona, generalment, segons els principis de les màquines de rellotgeria. L' espoleta de doble efecte
és la que pot actuar de qualsevol de les maneres descrites, i la d’efecte retardat
, pròpia d’alguns tipus de projectil, endarrereix l’explosió fins a uns instants després que aquest hagi penetrat a l’objectiu, i així hom aconsegueix un efecte destructiu molt més elevat. En general, aquesta mena d’espoleta no s’acobla a la punta del projectil, sinó a la part posterior, a fi que no resulti deteriorada amb el xoc. Pel seu funcionament l’espoleta pot ésser elèctrica
, amb dues bateries a l’interior del projectil que, en posar-se en contacte, produeixen una guspira o la incandescència d’un fil de platí que origina la inflamació de la càrrega explosiva del projectil; mecànica
, en la qual l’efecte de rotació d’unes aletes exteriors o d’una bola pendular, o el transvasament d’un contingut líquid, posen en funcionament el mecanisme d’explosió; de proximitat
, equipada amb una cèl·lula fotoelèctrica que es posa en funcionament quan el projectil portador de l’espoleta entra a la zona d’ombra de l’objectiu, especialment eficaç en la defensa antiaèria diürna, i radioelèctrica
, la qual porta una diminuta estació radioreceptora i emissora que emet contínuament unes ones ultracurtes que, en topar amb l’objectiu, es reflecteixen i indueixen en el receptor una força electromotriu que se suma a la que produeix l’estació i és amplificada fins que arriba a accionar el detonador, fet que provoca l’explosió del projectil. Aquesta darrera és especialment emprada per l’artilleria antimíssils.
f
Militar
espoleta de doble efecte
d’un projectil d’artilleria