És més freqüent en l’home que en la dona, en una proporció de 5 a 1. En la fase inicial hi ha dolors erràtics i afecta les articulacions sacroilíaques; en la fase d'estat s’estén als segments vertebrals lumbars i després envaeix el raquis dorsal, el tòrax i el raquis cervical; en la fase avançada hi ha una anquilosi total de la columna. La seva tendència anquilosant i ossificant de les estructures discolligamentoses de les articulacions la diferencia netament de la poliartritis crònica primària. Un 40% són de tipus benigne, un 35% de gravetat mitjana i un 25% aboquen a l’anquilosi. El tractament és mèdic i, també, ortopèdic (que evita complicacions) i quirúrgic (que pot donar un nou moviment a les articulacions).
f
Patologia humana