esquelet visceral

m
Anatomia animal

Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats.

En els ciclòstoms constitueix el suport cartilaginós de les bosses branquials, el qual és unit al crani per la part superior. En els peixos consta de set arcs, anomenats arc mandibular, arc hioidal i arcs branquials. L’arc mandibular integra la mandíbula, i és format pel cartílag de Meckel, que forma la mandíbula inferior, i el cartílag palatoquadrat o mandíbula superior. L’arc hioidal forma el suport antena de la primera brànquia, i en els peixos de suspensió hiostílica i amfistílica constitueix la totalitat o una part del suport de l’arc mandibular. Cadascun dels arcs branquials, com també l’hiomandibular, és integrat per cinc peces, dues de dorsals (faringobranquial i epibranquial) i tres de ventrals (ceratobranquial, hipobranquial i basibranquial). Els altres arcs constitueixen el suport de les brànquies. En els altres vertebrats aquests arcs sofreixen modificacions i reduccions. Així, els tres primers arcs viscerals donen origen a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide i a la cadena d’ossets de l’oïda mitjana, i els quatre darrers viscerals donen lloc a l’esquelet cartilaginós de la laringe i de la tràquea.