L’esquiador és arrossegat per una embarcació ràpida mitjançant una corda de tracció de 21,90 m i utilitza un esquí (monoesquí) o dos, segons les competicions. Existeixen tres disciplines d’esquí aquàtic: eslàlom, salt i figures. La prova d’eslàlom consisteix a evitar sis boies fondejades tres a cada costat del camp de competició. La prova de salt consisteix a assolir, amb dos esquís, la més llarga distància possible mitjançant el pas sobre un trampolí. La prova de figures consisteix a efectuar un programa de moviments que són avaluats per un jurat. L’esquí aquàtic nasqué el 1921, simultàniament a Florida (EUA) i al llac d’Annecy (França), i evolucionà tècnicament fins a la creació d’una federació internacional (1946), la qual en fixà les normes. El seu desenvolupament fou notable sobretot als EUA, Austràlia, el Canadà i en una bona part de països europeus. Al Principat hom n'organitzà, el 1957, els campionats d’Europa a Arenys de Mar. En els campionats del món del 1969, disputats a Copenhaguen, es proclamà campió del món el barceloní Víctor Palomo. El llac de Banyoles ha estat un centre important de l’esquí aquàtic (celebració de tres campionats d’Europa i d’un campionat del món). Fou l’esport de competició als Jocs Olímpics del 1972.
m
Esport