Èsquil

Αἰσχύλος (el)
(Eleusis, 525 aC — Gela, 456 aC)

Escultura-retrat d'Èsquil

© Fototeca.cat

Autor dramàtic grec.

Lluità a Marató i Salamina. Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses (472 aC) i la trilogia tebana (467 aC) —de la qual resta Els set contra Tebes, que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip—, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees (470 aC). El 458 aC guanyà un concurs amb l'Orestíada, l’única trilogia completa que n'ha restat. Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic. En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada. Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint la idea de Sòfocles, un tercer. És considerat el pare de la tragèdia per la majestat espiritual de què impregnà l’obra dramàtica, alhora que l’enlairava com a senyera d’un poble conscient de la seva situació preeminent en la història.

De les 90 obres que li són atribuïdes, només set formen el llegat esquilià. A més de les esmentades, escriví Prometeu encadenat, tragèdia teològica; Les suplicants (463?), que és la seva més arcaïtzant: les filles de Dànaos no volen casar-se amb els fills d’Egipte i fugen a Argos tot demanant als déus la desgràcia dels egipcis; l’obra és un gran coral dramatitzat, el tema del qual és el culte a la virginitat. L’obra s’entroncava amb Els egipcis i Les danaides, obres avui desaparegudes. L'Orestíada (Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides) presenta la tragèdia dels atrides després de la guerra de Troia. Artur Masriera traduí al català, en vers, Els perses i Prometeu encadenat (1898), i Antoni Bulbena i Tusell, Les coèfores (1919). Les set tragèdies foren traduïdes, en prosa, per Carles Riba per a la Fundació Bernat Metge (1932-34).