Comprèn l’esquimal pròpiament dit i el del sud d’Alaska, ambdós dividits en dialectes. El més evolucionat és el del sud de Grenlàndia: el seu sistema fonològic comprèn tres vocals i una sèrie única d’oclusives, i no té africades. El mot esquimal sovint es presenta com un conglomerat d’elements accessoris units a un element lexical bàsic. Té singular, plural i dual. En la flexió nominal hi ha dos casos sintàctics: l’absolut i el relatiu, i sis casos adverbials. El verb té tres modes independents —indicatiu, interrogatiu i optatiu— i quatre modes subordinats —conjuntiu, subjuntiu i dos participials—. Alguns dialectes esquimals tenen una producció literària en el camp de la lírica i de la narrativa. Els poemes narren fets de la vida quotidiana; un dels més famosos és Snehyttens Sange (‘Cants de les cabanes de neu’, 1930). Hi ha també narracions mitològiques i heroicollegendàries.
m
Lingüística i sociolingüística
Literatura