Es creà, amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa. El grup estigué format inicialment per Josep Casadesús, Joan Crosas, Joan Vilamala, Jaume Font, Rosa Maria Sadurní i Pep Molas. Posteriorment s’hi uniren Dolors Roca, Rafael Sala i Ramon Estrada.
En la gira del 1978-79, els Esquirols consolidaren el que seria la seva formació definitiva: Joan Crosas (guitarres, mandolina, bouzuki i veu), Joan Vilamala (acordió, harmònica, percussions i veu), Dolors Roca (guitarra i veu), Ramon Estrada (piano) i Josep Casadesús (contrabaix i veu).
Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives.
Edità sis discos de llarga durada, la temàtica dels quals va des del folk, a cançons d’excursionisme i muntanyisme i cançons de protesta i d’ecologisme: Cants al vent (1973), Fent camí (1975), Colze amb colze (1976), Licor d’herbes bones (1978), Torna, torna Serrallonga (1980), que inclou la cançó que dóna nom el disc i que es convertí en tot un himne, i Com un anhel (1982).
En el moment de màxima maduresa, i ja a punt de professionalitzar-se del tot, decidiren dissoldre el grup (1986).