El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània. El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional (1914-16). Presidí la delegació albanesa de pau a París (1919), on frenà les pretensions italianes sobre Albània. Morí assassinat.