estabilient

f
m
Dret català

Propietari d’un bé immoble donat en emfiteusi que resta després de la seva constitució com a propietari o senyor directe, segons la teoria del domini dividit, o com a titular d’un dret real de gaudiment sobre aquest bé, propietat ara de l’emfiteuta, segons una teoria més moderna.

L’estabilient és anomenat també censalista o senyor directe.