estabilitat

f
Geografia

Component vertical del gradient de densitat relatiu, que ve a ser el mateix que el quocient entre l’acceleració de recuperació (flotació) d’una parcel·la d’aigua en desplaçar-la en la vertical i l’acceleració de la gravetat ***.

També s’usa com a mesura de l’estabilitat vertical de l’aigua el valor de la freqüència de Brunt-Väisälä (N), sent N 2 = g · E, on g és la gravetat.