De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat. L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge (temps, temperatura, humitat) i del transport. Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració. En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles (vida útil de 2 a 30 dies: llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs) semiperibles (vida útil de 30 a 90 dies: alguns formatges, gelats, aliments amb salmorra o confitats); i de llarga duració o estables durant l’emmagatzematge (vida útil de 90 dies a 3 anys o més: conserves enllaunades, aliments congelats, dessecats o liofilitzats, llegums secs i fruita seca, grans, cafè, te). Tots aquests intervals tenen en compte òbviament que els aliments siguin envasats, condicionats o emmagatzemats en condicions adients. En els envasos dels aliments, en funció de llur estabilitat i de prescripcions legals, hi figura la data, a més d’altres informacions adients per a coneixement del consumidor. Aquestes dades poden fer referència a la produció, la fabricació, l’envasament, el límit de venda, la durada mínima, el consum preferent o òptim i la caducitat, segons els casos o les menes de producte.
f
Alimentació