Normalment consta d’un terreny de joc envoltat d’una pista de 400 m de longitud i amb àmplies graderies per als espectadors. Els primers estadis foren creats a partir del restabliment de les olimpíades (Atenes, 1896), imitant, en part, els antics estadis grecs. Són famosos per llur estructura i llurs dimensions els de Chicago, Glasgow, Rio de Janeiro, Ciutat de Mèxic i Munic. Els més importants dels Països Catalans són el de Montjuïc, de Barcelona (1928), obra de Pere Domènech i Roura, el ja desaparegut de les Corts, inaugurat el 1922, amb una visera per a la tribuna, obra organicista d’Eduard Torroja, que fou considerada arreu peça important dins l’arquitectura moderna; a València cal esmentar el de Mestalla (construït el 1955). El de més cabuda és el del FC Barcelona, conegut pel Camp Nou (1954-57), de Soteras, Mitjans i García-Barbón, obra espectacular destinada a encabir uns cent mil espectadors.
m
Esport
Vista parcial de la graderia de l' estadi de Montjuïc, remodelat per als Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat