Vida i obra
Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apol·lo (1826-27), on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos (1826), i a la tertúlia de Mariano de↑Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme (potser també amb el català Ramon López i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novel·la històrica).
Publicà novel·les sentimentals com Voyleano, o la exaltación de las pasiones, (1827), deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per precaució davant la censura, escriu al pròleg, i Los terremotos de Orihuela, (1829); costumistes com Aventuras de un elegante (1832); històriques com La conquista de Valencia por el Cid (1831), Los expatriados (1834), i, sota la influència de Byron, Grecia o la doncella de Missolongui (1830), i La hija del Asia (1848), també influïda per Chateaubriand; i fulletonesques d’intenció social com El judío errante en España (1845).
Conreà la comèdia i publicà Historia y vida de Fernando VII de España (1842). Traduí Walter Scott i publicà, a València, el periòdic El Constitucional (1836). També col·laborà en El Fénix i altres periòdics.
Bibliografia
- Gomis Martí, P. (1986): “Introducció”, dins Vayo, E. de Kostka: Los terremotos de Orihuela o Enrique y Florentina. Sabadell, Caballo Dragón, p. 7-32.