Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona (1934-36) per Acció Catalana. Intel·lectual rellevant, excel·lí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics. Incorporat al Col·legi d’Advocats de Barcelona (1915-50), brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva col·lectivitat. Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lul·lianes (1927).
Era fill de l’escriptor Manuel Duran i Duran i germà d’Eudald, Raimon i Francesc Duran i Reynals.