En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’excepció i de setge, previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978. A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals. El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats. És previst per a quatre supòsits de gran gravetat: catàstrofes (inundacions, terratrèmols, incendis, etc.), crisis sanitàries (epidèmies, episodis de contaminació), falta d’abastiment de productes de primera necessitat i paralització de serveis essencials. Dona a les autoritats competents determinades facultats extraordinàries (limitació de la circulació, requises temporals de béns, intervenció transitòria d’indústries, etc.) i permet la centralització de competències de les comunitats autònomes i dels governs locals, mesures aplicables a la totalitat o a part del territori. A l’Estat espanyol, des del 1978, s’aplicà el 2010, amb motiu d’una vaga de controladors aeris, i el 2020, per la pandèmia de la COVID-19.
m
Política
Dret constitucional