estàtica química

f
Química

Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.

Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de J.W. Gibbs i H.L. Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura. L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de massa (acció) de M. Guldberg i P. Waage (1867) i dels conceptes d’entalpia lliure i de potencial químic derivats del segon principi de la termodinàmica per J.H. van't Hoff (1844) i J.W. Gibbs (1875), entre d’altres, i constitueix avui el capítol principal de la termodinàmica química. La progressió dels sistemes reaccionants vers l’estat d’equilibri no té lloc normalment de manera reversible en el sentit termodinàmic, sentit que només és aplicable a l’estat d’equilibri mateix.