estatoreactor

m
Transports

Motor de reacció de tipus atmosfèric, inventat per René Lorin el 1913, que aspira l’aire de combustió per efecte de la velocitat de l’aeronau que impulsa.

És constituït per un conducte d’aspiració d’aire seguit d’un difusor on, en disminuir la velocitat de l’aire, s’incrementa la seva pressió. A continuació l’aire entra a la cambra de combustió, on es barreja amb el combustible; aquest, en cremar-se, produeix un increment d’energia, la qual es transforma en energia cinètica en l’expansió que es produeix a la tovera de sortida de gasos. L’elevada eficiència del motor a alta velocitat, la seva simplicitat i el seu baix pes específic, el fan molt apropiat per a la propulsió de míssils. En alguns casos l’estatoreactor ha estat aplicat a l’accionament de certs helicòpters.