Aquest comprèn: l' estatut formal
, que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes; l' estatut personal
, que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones; i l' estatut real
, que es refereix als béns immobles. El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII. A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi civil en matèria de conflictes legislatius internacionals i, també, interregionals. La compilació del dret català disposa que els efectes dels estatuts personal, real i formal a Catalunya i per als catalans es regiran per les normes del codi civil i les disposicions concordants.
m
Dret internacional