La reivindicació autonomista a les Balears no començà a manifestar-se d’una manera clara fins a la fi de la dècada dels anys seixanta. Fins a eleccions generals del 1977 sorgiren molts grups polítics que tingueren en comú l’aspiració d’obtenir l’autonomia per a les Balears, encara que no coincidien en la definició d’aquesta autonomia, ja que uns partien de la concepció política dels Països Catalans i d’altres del federalisme espanyol. Mentrestant, la dreta balear dubtava i s’inhibia davant els anhels autonomistes. Finalment, hom aconseguí que fos signat, poc abans de les eleccions del 1977, un pacte autonòmic. El 1978, les Illes Balears obtingueren un règim preautonòmic que representà la desaparició de la diputació provincial. Mentrestant, els dos partits majoritaris, UCD i FSB (PSOE), no coincidien en aspectes importants quant al contingut de l’Estat ni quant a la via constitucional a seguir per tal d’obtenir-lo, ja que els socialistes pretenien l’accés a l’autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució i la UCD propugnava l’autonomia a través de l’article 143. Finalment, pel juny del 1980 fou creada una comissió de partits amb representació a les Corts Generals i al Consell General Interinsular, coneguda per la Comissió dels Onze, la qual acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143. Això no obstant, fins a l’agost del 1980 no fou possible d’assolir un acord total sobre un avantprojecte, la qual cosa representà que finalment la UCD balear acceptava que Mallorca tingués més representants al parlament balear que el conjunt de les illes menors. AP, però, majoritàriament establerta a Eivissa, s’oposà a aquell avantprojecte, perquè el text no reconeixia els principis de paritat i subsidiaritat, i no participà en l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers que, reunida els primers dies de desembre de 1981, aprovà el projecte d’Estatut de les Illes Balears. Hi votaren a favor UCD, FSB (PSOE) i la Candidatura Independent d’Esquerres al Senat per Menorca; s’abstingué el Partit Comunista de les Illes i hi votaren en contra el Partit Socialista de Mallorca, i el Partit Socialista de Menorca. No obstant això, pel fet d’haver estat interposats recursos contenciosoadministratius per part de ciutadans d’Eivissa —influïts per AP. contra la iniciativa autonòmica, el Congrés de Diputats demorà la tramitació del projecte, que no fou dictaminat per la Comissió Constitucional fins al juny del 1982. La dissolució de les Corts Generals per l’agost d’aquell mateix any sense l’aprovació de l’Estatut fou una de les causes de la crisi de la UCD balear, la qual, a les eleccions generals d’octubre del 1982, no aconseguí cap escó. Per contra, AP es convertí en la segona força política de les Illes Balears, situació que aprofità per tal d’intentar modificar el projecte d’Estatut en el tràmit de la nova discussió al Congrés de Diputats. La nova correlació de forces al Congrés féu que AP s’abstingués en la votació final del projecte i que el PSOE acceptés que una llei del Parlament de la comunitat autònoma resoldria la qüestió del sistema electoral, mentre que, transitòriament, era respectat allò que disposava el projecte aprovat per l’Assemblea de parlamentaris i Consellers. Pel febrer del 1983 quedava, doncs, aprovat aquest projecte per les Corts Generals.
L’Estatut de les Illes Balears, en allò que fa referència al sistema de competències, no diferia gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143. Tanmateix, tenia unes característiques diferenciadores: reconeixement del fet que la comunitat autònoma té unes característiques de nacionalitat que els poders públics han de protegir i desenvolupar; el reconeixement que la llengua catalana és la pròpia de les Illes Balears amb rang de cooficialitat; la potenciació dels consells insulars, de manera que les competències de la comunitat autònoma podrien ésser exercides per aquells; i finalment, l’establiment d’una sèrie de mecanismes per a fer viable la relació entre les illes, com és ara el fet que els diputats de la comunitat autònoma siguin alhora els consellers de l’illa on hagin estat elegits. Quant a l’organització institucional autonòmica disposava que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President. L’estatut d’autonomia de les Illes Balears fou substituït per l’ L'estatut de les Illes Balears del 2007.