Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007

Llei orgànica promulgada el 28 de febrer de 2007 que atorga a les Illes Balears un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, el qual deroga.

Constitueix pròpiament una reforma del text anterior i no un estatut nou. Fou precedit per la creació d’una Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia a l’octubre del 2004. El procés rebé l’impuls definitiu el 2006, i tingué la seva concreció més decisiva en l’acord assolit per l’aleshores president del Govern Balear Jaume Matas (Partit Popular) i Francesc Antich, secretari general del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista de les Illes Balears. Aquest acord fou confirmat el 13 de juny de 2006 al parlament balear, on rebé el vot favorable dels dos partits majoritaris a més del d’Unió Mallorquina, mentre que s’hi pronunciaren en contra el Partit Socialista de Mallorca i Esquerra Unida-Verds. Al setembre entrà a tràmit al Congrés dels Diputats i fou aprovat sense cap vot en contra (bé que amb l’abstenció d’Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds). Entrà en vigor l’u de març de 2007, sense haver estat sotmès a referèndum.

El nou text dóna més competències als Consells Insulars i en crea un de nou, el Consell Insular de Formentera, preveu una reforma del finançament per a un substancial augment dels recursos, així com de les inversions de l’estat. D’altra banda, les Illes Balears queden definides com a nacionalitat històrica, com en el cas del País Valencià. Quant al règim lingüístic, manté substancialment la cooficialitat del castellà i el català i el pronunciament genèric per a la creació de condicions que permetin arribar a la igualtat plena d’ambdues llengües.

En els primers anys de vigència de l’Estatut no es compliren les previsions relatives al finançament. El traspàs de competències d’acord amb la nova normativa estatutària també restà, en gran part, paralitzat.