Després d’un sojorn a París, creà a Buenos Aires el “Salón Literario”, i donà —a través de diversos escrits, com el Dogma socialista (1838)— un caràcter i una ideologia a la Generació del 37. Implicat en l’intent fallit de derrocar el règim de Juan Manuel de Rosas, s’exilià a Montevideo. Publicà Elvira, o la novia del Plata (1832), Los consuelos (1834), Rimas (1837) i La guitarra (1842), i obres teòriques, com Manual de enseñanza moral.