Després d’iniciar-se en la música amb el mestre de capella Joaquín Sánchez, de la catedral de Plasència, se n'anà a Madrid a estudiar amb Julia Parody, després es traslladà a París, on el seu mestre Alfred Cortot el qualificà de “geni musical del segle XX”, i finalment a Roma, on estudià amb Carlo Zecchi. Al llarg de la seva carrera aconseguí una gran quantitat de premis internacionals. Deixà d’actuar el 1978 per a dedicar-se a la docència al Conservatori de Mèrida. És considerat un dels grans pianistes del segle XX i un dels millors intèrprets del repertori romàntic (Beethoven, Liszt, Fauré, etc. ) i de les obres de Falla, Albéniz, Granados i Turina.