Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori, qui pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època. Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona (1524-26). Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip (futur Felip II), passà a residir a la cort (1534) fins que, vídua (1546), retornà a Barcelona.
Es conserven cent vint-i-quatre cartes en català escrites des de la cort a la seva mare (1534-40), amb un estil viu i acolorit, d’un alt nivell literari. Constitueixen un dels millors testimonis de la vida a la cort de l’emperador, alhora que són mostra de la llengua del moment així com de la castellanització de l’alta noblesa catalana traslladada a la cort, la qual cosa les dota d’un gran interès per als historiadors de la llengua. El 1952 s’editaren fragmentàriament noranta cartes, i el 1987, de manera més rigorosa, se n’editaren cent dues.
Poc abans de morir escriví, en castellà, al seu fill Lluís (futur governador de Milà i dels Països Baixos) unes recomanacions morals (publicades en 1904-05). Al matrimoni, íntimament lligat als jesuïtes, fou dedicada, el 1536, la versió castellana d’un llibre d’Erasme: Libro del aparejo... para bien morir. Amb la seva mare pledejà pel comtat de Palamós contra la seva cosina germana Isabel de Requesens i Enríquez i el guanyà, però més tard li’n feu cessió.
Bibliografia
- Ahumada Batlle, E. de (2003): Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle XVI). València, Universitat de València.
- Guisado, M. (1987): Requesens, Estefania de: Cartes íntimes d’una dama catalana del segle XVI. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós. Barcelona, La Sal