L’estepa blanca (C.albidus), de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa.
L’estepa borrera (C.salviifolius), de 30 a 70 cm, de fulles ovades o el·líptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs.
L’estepa crespa (C.crispus), de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral.
L’estepa de muntanya (o argentí o bordiol o guàrdol) (C.laurifolius), alta de 100 a 150 cm, molt olorosa, de fulles ovades i glutinoses i de flors blanques, és característica de la brolla d’estepes i brucs i es fa en terrenys silicis de la zona mitjana.
L’estepa ladanífera (C.ladaniferus), de 100 a 200 cm d’alçària, molt olorosa, de fulles lanceolades, glutinoses i d’un verd fosc a l’anvers, i de flors blanques, és una planta típica de la Meseta castellana, i només n’hi ha una colònia a la serra de Collserola.
L’estepa menorquina (C.villosus), de 50 a 80 cm d’alt, amb fulles ovades o el·líptiques molt rugoses i amb cimes d’1 a 7 flors d’un porpra rosat, creix únicament en brolles de l’illa de Menorca.
Estepa negra
© Fototeca.cat
L’estepa negra (també dita mòdega, C.monspeliensis), de 50 a 80 cm d’alçada, olorosa, viscosa, de fulles sèssils lanceolades o linears i de flors blanques, es fa en brolles, sobretot de prop del litoral.
L’estepa populifòlia (C.populifolius), de 80 a 150 cm d’alçària, de fulles cordiformes glabres i de flors blanques, creix en matolls de les muntanyes valencianes.