estereospòndils

m
pl
Herpetologia

Ordre d’amfibis de la subclasse dels estegocèfals, de crani molt gros, ossi i cartilaginós, de paladar amb obertures i de cintures i potes petites i dèbils.

Visqueren en el Triàsic, en ambients totalment aquàtics, a causa de la poca resistència de llurs extremitats. El representant més conegut és Boettneria, propi de l’Amèrica del Nord.