El procés d’esterificació introduït; per E.Fischer i S.Speier el 1895 consisteix a bullir a reflux l’acid carboxílic amb un excés de metanol o d’etanol en presència d’un 3% de clorur d’hidrogen. Els catalitzadors preferits actualment acostumen a ésser àcid sulfúric concentrat o un àcid de Lewis. La reacció d’esterificació és una reacció d’equilibri, però és possible d’aconseguir una conversió en èster fins al 90% utilitzant un gran excés de l’alcohol. A gran escala, on és important d’economitzar alcohol, hom fa servir diversos artificis per tal d’eliminar l’aigua que es va formant en el procés i desplaçar, així, l’equilibri de la reacció. El procés invers al d’esterificació, és a dir, la hidròlisi d’un èster, rep el nom de saponificació quan la reacció ocorre en medi bàsic. El mecanisme d’esterificació és tal, que l’aigua es forma a partir de l’hidroxil (-OH) de l’àcid carboxílic i no del de l’alcohol. La reacció d’un èster amb un alcohol per a donar un altre èster diferent rep el nom de transesterificació.
f
Química
.