esterlí

m
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda anglesa de llei de tres diners d’argent, encunyada per Enric II Plantagenet (1154-89) i els seus successors, amb el bust del rei, coronat, i revers amb creu i grups de tres punts a cada angle, en la qual s’inspirà el tipus de moneda barcelonesa de tern.

La circulació d’esterlins a la corona catalanoaragonesa és documentada des de la fi del s XII i al s XIII.