Capità de vaixells mercants, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona (1880), on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona, fou director comercial del Centro Naval Español i president de l’Asilo Naval i d’El Faro Industrial. Participà en la fundació del Banc del Foment de Barcelona i impulsà campanyes de caràcter proteccionista. Fou vocal de la secció de Navegació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, tresorer i president de la secció de Comerç de l’Ateneu Barcelonès, vicepresident de la Lliga de Contribuents de Barcelona i soci de Foment del Treball Nacional. Membre del Partit Liberal Fusionista, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1883 i 1893).
La seva obra literària, en castellà, participa de l’univers marítim i comercial en què es desenrotllà professionalment. Amb el nom de ploma El corresponsal marítimo, col·laborà a la premsa de Barcelona, Maó —El Diario de Menorca, El Menorquín, Diario de Mahón i El Constitucional—, Nova York i l’Havana amb cròniques (1861-72) sobre la guerra civil dels Estats Units i la guerra dels Deu Anys a Cuba, entre d’altres. Publicà a Barcelona uns Recuerdos de mis viajes a la Crimea durante el memorable sitio de Sebastopol (1857). A més, cal destacar tres novel·les breus, publicades com a fulletó a El Diario de Menorca el 1864: Querellas de amantes, Pobre amor i El más afortunado de los hombres, amb una síntesi ben resolta entre una ambientació realista (els Estats Units, Barcelona i Maó) i la moralitat que extreu, per a la joventut, d’uns conflictes romàntics. També és autor d’alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99).