Ciutadà honrat de Barcelona. Fill d’Esteve de Corbera, estigué al servei de Joaquim Carròs de Centelles, comte de Quirra i de Centelles, i, després, del tercer marquès d’Aitona, l’historiador Francesc de Montcada i de Montcada. Censurà la Sentencia poética en el certamen celebrat el 1618 a Barcelona, i elogià el seu autor Vicent de Moradell. Deixà inacabada l’obra, en castellà, Cataluña ilustrada, que fou publicada més tard a Nàpols (1678) gràcies a Rafael de Vilosa i completada pel carmelità José Gómez de Porres. Conté una descripció geografica economica i eclesiàstica del Principat, una relació històrica fins a la Reconquesta i unes notícies de convents i famílies catalanes. Són interessants les referències a les obres dels historiadors catalans contemporanis, entre altres, la defensa de la Crònica de Jeroni Pujades. Féu una de les darreres refoses de la llegenda d’Otger Cataló. El manuscrit sembla que fou utilitzat per Pèire de Marca durant la seva estada a Barcelona. Deixà inèdits, igualment, una relació de les guerres pel domini català a Sicília (Las prosperidades infelices, 1624), una Vida de Maria de Cervelló (1629), que fou utilitzada en el procés de beatificació, una genealogia de la casa de Queralt i altres escrits, com una història del regnat de Felip II de Castella amb algunes al·lusions satíriques al govern. Mantingué correspondència erudita amb Jaume Ramon Vila sobre la narració d’Otger Cataló, i amb el primer comte de Guimerà (1622-25), sobre la història dels comtes de Ribagorça.