Autor d’un Discurso de los tres soles (1622), del recull d’axiomes fisiognomònics El sol solo y para todos, sol de la filosofía sagaz y anatomía de ingenios (1637), que sembla que influïren en l’obra de J.K. Lavater (1755-78). Allargà fins el 1652 el Llunari o repertori dels temps de Joan Alemany del 1557.