Esteve Riambau i Möller

(Barcelona, 25 de gener de 1955)

Esteve Riambau i Möller

© Filmoteca de Catalunya

Crític i historiador cinematogràfic.

Llicenciat en medicina (1978), exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia. Doctorat en ciències de la comunicació (1995) amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya (1962-1969), és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui, i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por..., i col·laborà en programes cinematogràfics de televisió. És autor de monografies, estudis i assaigs sobre Stanley Kubrick, Marco Ferreri, Francis Ford Coppola, Charles Chaplin i Jaume Camino, i sobre el cinema francès, català i espanyol: Orson Welles, una España inmortal (1993), El cinema a l’escola. Elements per a una didàctica (1986), El paisatge abans de la batalla. El cinema a Catalunya 1896-1939 (1994), Guionistas en el cine español (1998, premi Muñoz Suay de l’Academia de Cine espanyola), El cine francés, 1958-1998. De la Nouvelle Vague al final de la escapada (1998), La Escuela de Barcelona. El cine de la “gauche divine” (1999), Entrevistas con guionistas del cine español contemporáneo (1999), Ricardo Muñoz Suay. Una vida en sombras (2007, premis Comillas i de l’Academia del Cine espanyola), Productores en el cine español (2008), El poder de les formes. Francesc Galmés i l’art del protocol (2011), Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema (2011), Laya Films i el cinema a Catalunya durant la Guerra Civil (2018). Ha estat també coautor i coordinador de les obres Historia del cine español (1995), Diccionario del cine español (1998) i Historia general del cine (1997, en tres volums). Ha estat guionista dels documentals televisius La passió possible. L’Escola de Barcelona (1999) i Orson Welles en el país de Don Quijote, de C. Rodríguez (2000) i, amb E. Cabeza, guionista i director del documental La doble vida del faquir (2005) i de la recreació cinèfila Màscares (2009). L’any 2010 fou elegit director de la Filmoteca de Catalunya, i des d'aquest càrrec impulsà el retorn de la seu des de Sarrià al barri del Raval de Barcelona en un nou edifici construït a propòsit. Gestionà i organitzà també el trasllat del Centre de Conservació i Restauració al Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa, Vallès Occidental) l’any 2013. Des de l’abril de 2011 és també vicepresident de la Federació Internacional d’Arxius Fílmics (FIAF), que agrupa més de 150 filmoteques i arxius d’arreu del món.