Formà part d’una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel. Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort. Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc.