Després d’haver fet els estudis primaris a Barcelona, el 1951 emigrà, amb la famíla, a Amèrica i s’establí a Cuba El 1958 es traslladà a París, becada per l’Aliança Francesa. S’hi llicencià en lingüística, especialitat de francès. El 1959 retornà a l’Havana, on exercí com a professora i secretària de la secció comercial de l’ambaixada de França.
Membre de la Beneficència Catalana, de la qual el seu pare Ismael Bermejo fou directiu durant uns quants anys, a final de 1961 es traslladà a l’Equador, on treballà com a professora a l’Aliança Francesa de Quito i a la legació de Bèlgica. El 1966 entrà a la Universitat Católica de l’Equador (facultat de lingüística i literatura), on fou professora de francès, literatura contemporània francesa, llengua i civilització franceses, entre d’altres matèries, directora del seminari de semiòtica aplicada, directora del departament de francès (1974-86) i directora acadèmica associada de la universitat (1986-90). El 2016 obtingué el màster en Literatura Hispanoamericana i Equatoriana per la Universitat Católica de l’Equador, i després de cinquanta anys d’exercir la docència, es jubilà.
Presidenta des de 1987 del Comité Regional para la América Latina y el Caribe de l’Associació d’Universitats Parcialment o Enterament de Llengua Francesa (AUPELF), participà en congressos i reunions internacionals i publicà treballs especialitzats. El 1985 coordinà l’organització del Congrés de Docents i Investigadors del Francès Llengua Estrangera a Quito.
El 2003 li fou atorgat el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres. Durant la primera part de la dècada del 2010 formà part del directori de la Casa de la Música de Quito. Fou també presidenta (2011-13) i vicepresidenta (2009-11) del Casal Català de Quito, on organitzà múltiples activitats, entre les quals destaca el Festival Anual de Cinema Català i la Via Catalana cap a la Independència a Quito (11 de setembre de 2013).
És autora de l’estudi introductori, les notes i els comentaris crítics del llibre de poesia De sol a sol (1992), d’Antonio Preciado, i coautora del llibre Hernán Crespo Toral (2009), en homenatge al seu marit, destacat home de la cultura al seu país i fundador del Museo Nacional del Ecuador.