Esther Bermejo i Canals

(Barcelona, 1937)

Lingüista.

Després d’haver fet els estudis primaris a Barcelona, el 1951 emigrà, amb la famíla, a Amèrica i s’establí a Cuba El 1958 es traslladà a París, becada per l’Aliança Francesa. S'hi llicencià en lingüística, especialitat de francès. El 1959 retornà a l’Havana, on exercí com a professora i secretària de la secció comercial de l’ambaixada de França. Membre de la Beneficència Catalana, de la qual el seu pare Ismael Bermejo fou directiu durant uns quants anys, a final de 1961 es traslladà a l’Equador, on treballà com a professora a l’Aliança Francesa de Quito i a la legació de Bèlgica. El 1966 entrà a la Universitat Católica de l’Equador (facultat de lingüística i literatura). Ha estat professora de francès, literatura contemporània francesa, llengua i civilització franceses, etc, directora del seminari de semiòtica aplicada, directora del departament de francès (1974 -1986) i directora acadèmica associada de la universitat (1986 -1990). Presidenta des de 1987 del Comité Regional para la América Latina y el Caribe de l’Associació d’Universitats Parcialment o Enterament de Llengua Francesa (AUPELF), ha participat en congressos i reunions internacionals i ha publicat treballs especialitzats. El 1985 coordinà l’organització del Congrés de Docents i Investigadors del Francès Llengua Estrangera a Quito.