Famosos per la perfecció tipogràfica de llurs publicacions i per llur erudició, els Estienne contribuïren notablement als progressos de l’esperit renaixentista. Henri Estienne (? ~1470 — ? 1520) publicà cent vint-i-una obres, entre les quals destaca el Quintuplex Psalterium, en foli. El seu fill Robert Estienne (París 1503 — Ginebra 1559) imprimí, en hebreu, grec, llatí i francès, onze edicions completes de la Bíblia, el Dictionarium sive Latinae Linguae Thesaurus, en foli (1532; edició augmentada el 1536 i edició amb addicions el 1543), un Novum Testamentum, en foli (1550) i la seva Réponse aux Censures des Théologiens de Paris (1552), pamflet incisiu, que no està d’acord, però, amb la seva posterior aprovació de les persecucions per dissidències religioses i dels suplicis i amb el fet de posar les seves premses al servei dels apologistes de la condemnació de Miquel Servet; el 1557 publicà la seva Grammaire Française. Charles Estienne (? 1504 — París 1564), germà seu, publicà el Praedium rusticum (1564), el seu Dictionarium Historicum et Poeticum, en quart (1553), i una edició de Ciceró, seguida d’un Thesaurus Ciceronianus (1555). Henri Estienne (París 1531 — Lió 1598), fill de Robert, publicà les Odes d’Anacreont (1554), el Traité de la conformité du langage français avec le grec i Poetae Graeci principes (1556), els comentaris de Martorat, Vatable, Luter i Calví al Gènesi i als Salms, la Catena recentiorum Theologorum Protestantium in Psalmos et Cantica i la Novi Testamenti Catholica Expositio, ecclesiastica, ex variis probatis Theologis excerpta ab Augustino Martorato (1562), el Medicae Artis Principes post Hippocratem et Galienum (1567) i el Thesaurus Graecae Linguae (1572-73).